La història del Castell Mas Déu és per la meva família una font constant d’inspiració, d’admiració i d’orgull. Al segle XII, el Mas Déu – en aquest temps anomenat Manus Deí – era el centre principal dels negocis religiosos, culturals i administratius dels templers al Rosselló. Al seu apogeu, la comanderia tenia 800 hectàrees des de les Fenolledes al nord fins a Banyuls de la Marenda al sud i a Catalunya sud també.

En aquestes terres es conreaven vinya, oliu, fruites i verdures i es criaven unes 4 000 bèsties marcades del segell de Mansus Deí. Les nostres arrels templeres s’expressen en la poesia i en les pintures del meu pare unes quantes de les quals figuren sobre les notres etiquetes – tal com « La filla del sol » per Andrèu-Jordi Oliver (al costat).

Al segle XIII una descoberta cabdal per la història del vi va ocórrer en els cellers de la comanderia Mansus Deí. L’Arnau de Vilanova – metge dels reis d’Aragó i professor de medicina a la universitat de Montpeller – va desenvolupar la famosa tècnica de la vinificació dels vins dolços naturals. Queda encara avui dia una font d’admiració per a nosaltres qui solem utilitzar aquesta tècnica en els notres cellers. Tab fós excepcional la descoberta que el president americà Thomas Jefferson va fer més tard l’elogi dels vins dolços dels Castell del Mas Déu.

Durant la Segona Guerra Mundial el castell va ser utilitzat com a dipòsit de municions. Malauradament, el 17 d’agost del 1 944, una explosió va destruir els tres quarts de l’antiga propietat.   Els visistants del Castell poden admirar l’antiga capella, els cellers i la torre nord que va sobreviure a l’explosió i que avui dia estàn envoltats d’esplàndids espais verds i de la propietat composta de 25 ha de vinyes.

Al costat de les ruïnes del castell es troben les magnífiques dependències dels segles XVII i XVIII, fetes de pedres i de totxos – típic de les construccions catalanes – en les quals estàn elaborats avui dia els vins del castell Mas Déu.

- Claude Oliver